Català: L'accentuació y normes generals

L'accentuació:

La lletra a sempre es oberta: à
La lletra e pot ser oberta o tancada: tancada: é oberta: è
La lletra i sempre es tancada: í
La lletra o pot ser oberta o tancada: tancada ó oberta: ò
La lletra u sempre es tancada: ú

Diftongs decreixents:

Vocal + i: ai, ei, oi, ui
Vocal + u: au, eu, iu, ou, uu

Diftongs Creixents: 
qu+vocal: qua, qüe, qüi, quo (Exemple: Pingüí)
gu+vocal: gua, güe, güi, guo
i/u intervocàliques: noia, cauen, S'ajunta la i/u amb la que ve després.
Hi/i a començament de mot seguides de vocal, exemple: hiena, iogurt.

Digrafs: dues lletres que es pronuncien amb un sol so

Dígrafs separables: l.l, rr, ss, tx, tj, tg, nn, ix, sc, tz
Dígrafs no separables: qu, gu, ll, ny

Normes generals d'accentuació:

Agudes:
 - La síl.laba tónica és l'última
 - S'accentuen quan acaba en vocal, vocal + s, -en, -in
 - No s'accentuen quan acaben en diftong decreixent, exemple: canteu, remeis.
 - Exemples de paraules agudes: Camió, però, cosí


Planes:
 - La síl.laba tónica és la penúltima
 - S'accentuen quan no acaba en: Vocal, vocal + s, -en, -in
 - S'accentuen quan acaben en diftong decreixent.
 - Exemples de paraules planes: exàmens, carácter, trébol.

Esdruixoles:
 - La síl.laba tónica és l'antepenúltima
 - S'accentuen sempre. Brúixola, tónica, esdrúixola.

Accents Diacritics:
És posa sobre paraules que s'escriuen igual però que tenen significats diferents. Exemple: ma (la meva, ma mare) mà (part del cos)

Share on Google Plus